RUGE EL SILENCIO ("si lo que vas a decir...no es más grande que el silencio...no lo vayas a decir" *Ultimo de la Fila*)

Quan el Bosc et parli et parlaré, quan el Mar et tingui et tindré....

El Bosc ja em parla perquè ja soc tota Verda, el mar em té, perquè ja soc part del Blau i si ho varejo...soc Turquesa..per tant ja puc cridar als quatre vents perquè ja no tinc por, a on hi ha a amor no pot haver-hi por...perque no hi cap al mateix lloc.

Tans anys de groga por....pors plenes de silencis, empasarnos les ferides, soterrant  tanta miseria humana, tants traumes, dolors, penas i perdues d’identitats...

I i haber de conviure i mimetizar amb els nostres germans botxins, essen tots plegats condecendents amb el mal...irremediablement en aquell moment unicament sobreviure...sent testimonis pasius...per tirar endabant la familia...un horror consentit desquisiant...sense remeis....be si teniem l’UN, DOS, TRES els divendres a la nit....